Public Art Project és un projecte educatiu que ha sorgit de la gran necessitat que hi ha en els centres educatius d’aprendre a treballar les denominades Noves Tecnologies de la Comunicació (TIC), d’una manera global, traient-ne el màxim profit, sabent-ne fer un ús coherent i crític i amb un objectiu, que és el d’aprendre a valorar l’entorn.
Els creadors del projecte són Carmina Pinya i Jaume Illa, membres d’iearn-Pange. Aquesta és una organització integrada per persones relacionades amb el món educatiu. Com a entitat, els seus objectius prioritaris són: fomentar el treball cooperatiu entre educadors tot aprofitant les possibilitats de les TIC i promoure el respecte i el coneixement entre cultures. Iearn-Pangea pertany a l’organització d’abast internacional IEARN (International Education and Resources Network- Xarxa Internacional d'Educació i Recursos) i, a l’Estat Espanyol, n’és la seva seu. El projecte Public Art neix al 2006 basant-se en els objectius de l’entitat. Va dirigit a tota la comunitat escolar des dels deu anys als divuit anys. Els educadors poden treballar-lo a través de qualsevol assignatura, sempre i quant s’utilitzi l’entorn de treball en xarxa que permet la tecnologia 2.0 i amb l’anglès com a llengua vehicular. Les eines TIC i l’anglès són dues competències que requereixen un impuls dins el currículum escolar. La dinàmica del projecte és simple, però efectiva: els alumnes s’han de dividir en grups i han d’escollir una obra artística del seu entorn més immediat, ubicada al carrer. Aquesta condició fa que els alumnes aprenguin a valorar les obres que els envolten en la seva rutina diària, que moltes vegades passen inadvertides. Alguns exemples poden ser: una font antiga, un ferro forjat d’una balconada o bé una escultura del parc. Tot seguit s’han de documentar sobre l’obra amb fonts orals, bibliogràfiques o altres i fer-ne un reportatge fotogràfic.
Per fer aquest treball d’imatge i text, es selecciona i es traspassa el material al programa gratuït online Woices, que permet pujar la fotografia de l’obra, la geolocalització, la descripció i un àudio. Tot es troba publicat al blog de PublicArtProject i un hashtag ho enllaça amb el Twiter; d’aquesta manera, utilitzant la xarxa en globalitat, el treball és pot veure i comentar a d’altres escoles participants o entre les usuàries d’Internet. Moltes de les obres treballades que eren desconegudes i anònimes, gràcies als alumnes, ara es poden trobar a la Wikipedia.
Actualment, després de presentar el projecte a Holanda, Egipte i Canada podem trobar centres educatius d’arreu del món que hi treballen. La col·laboració és especialment important amb centres d’Estats Units i Canadà. Tots ells posen en comú les seves obres, experiències i troballes i donen a conéixer aquest art més popular, que podem veure i trobar als carrers i a les cantonades de diferents països i cultures. Com diu la cocreadora del projecte, Carmina Pinya: “La màquina ha de ser el mitjà, no la finalitat”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada